divendres, 16 de desembre del 2011

CONCLUSIONS FINALS DEL BLOG


OBJECTIUS

FASE 1:

  • Conèixer el funcionament i organització del centre.
ü
  • Conèixer les característiques de l'alumnat de 1r d'ESO.
ü
FASE 2:

  • Conèixer les característiques pròpies de l'alumnat d'ESO per fer-ne l'atenció i seguiment a través dels diferents professionals del centre.
ü
·         Conèixer el treball interdisciplinar: treball per tasques (projecte)
ü
  • Valorar la metodologia de treball i incidència en el desenvolupament de les competències bàsiques.
ü
  • Conèixer el treball per projecte i la seva metodologia.
ü
FASE 3:

  • Participar en la programació de les activitats previstes sobre el treball de recerca de 4t d'ESO: alumnes que han escollit de tema: "Món laboral. Autoconeixement i orientació".
ü
  • Elaborar el PI dels alumnes de 4t d'ESO que fan el grup flexible de Llengua Catalana.
ü
  • Planificar el treball per projectes: projecte interdisciplinar.

ü
  • Participar en la programació de les activitats previstes sobre el treball de recerca de 4t d'ESO amb els alumnes que han escollit el tema: "Món laboral. Autoconeixement i orientació".

ü
FASE 4:

  • Assessorar i orientar als alumnes de 4t en el seu treball de recerca.
ü
  • Revisar el PI del grup flexible de 4t d'ESO de català.
  • Fer seguiment del treball interdisciplinar.
ü
FASE 5:

  • Avaluar el treball realitzat pels alumnes de 1r i 4t durant el primer trimestre.
ü
  • Avaluar el treball interdisciplinar a 1r d'ESO.
ü
  • Avaluar el grup flexible i el PI
ü
  • Autoavaluació del desenvolupament del projecte "L'aigua".
ü
  • Avaluar els treballs de recerca resultants a 4t d’ESO.
û
ALTRES ACTIVITATS:

  • Avaluar els resultats obtinguts a través del qüestionari CESC.
ü
  • Detectar si hi ha o no bullying dins l'aula.
ü
  • Detectar les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces sobre el pla de treball.
ü
  • Acompanyar a l'alumnat en la sortida "Parlem de drogues" i participar al col.loqui amb  l'alumnat.
ü


Per concloure el meu treball, he realitzat aquesta graella per tal de mostrar quins eren els meus objectius inicials en el pla de treball i quins he pogut realitzar al llarg del meu pràcticum. He de dir, que a part de tot el que he pogut aprendre a l'institut, lloc per mi desconegut, ja que treballo a l'etapa de primària, estic contenta d'haver pogut satisfer tots els meus objectius inicials, a excepció d'un "avaluar els treballs de recerca", que no l'he pogut realitzar perquè temporalment encara estant duen a terme les activitats proposades pel seguiment del treball de recerca, encara dedicaran unes sessions més per desenvolupar i acabar aquest treball. 

Avui he acabat les meves pràctiques i penso que han estat uns dies intensos, amb molta feina a fer, amb imprevistos, amb hores de dedicació, planificació, reunions, entrevistes, coordinant-nos, fent treballs d'equip, utilitzant i aprenent a la vegada sobre les eines tecnològiques, donant atenció als alumnes,... he fet moltes coses i el ritme accelerat de l'institut no ha deixat que poguessim descansar en cap moment, però la veritat, es que quan teniem algun espai buit, sempre teniem amb què omplir-lo. A més, he pogut realitzar altres activitats que no tenia previstes, molt interessants, i que des de la primària no hauria fet. De totes maneres he marxat de l'institut contenta per haver pogut aprendre tant i gaudint al mateix moment amb tot el què he fet. El suport, ajut i companyerisme que m'ha brindat la meva tutora de pràctiques, també ha afavorit la meva estada al centre, i poder treballar al mateix temps que gaudint durant les pràctiques.

REUNIÓ FINAL DE PROJECTE

Objectiu: Autoavaluació del desenvolupament del projecte "L'aigua".(1r ESO)

Acords i temes que s'han tractat a la reunió:

- S'ha avaluat molt positivament el treball interdisciplinar de "L'aigua".
- S'ha considerat que el tema era adequat als alumnes i els ha agradat força.
- S'han valorat els recursos penjats al moodle com a eines de treball concretes amb informació rellevant i complementària.
- La diversitat d'activitats ha permés que els alumnes les afrontessin millor. Ja que no totes tenien les mateixes característiques: pregunta-resposta, recerca a internet, a casa, etc.
- La majoria dels alumnes, han afrontat el treball amb interès, participació i dedicació, realitzant un treball complert. A través del portfolis i el díptic, han pogut plasmar els seus aprenentatges. La part plàstica i lúdica a la vegada, no s'ha d'escuidat al llarg del projecte i també ha motivat a l'alumnat per aconseguir una bona presentació dels treballs.
- L'autoavaluació per part de l'alumnat els ha fet reflexionar sobre el seu treball i esforç dedicat. Es valora positivament que els alumnes s'autoavaluin.
- El professorat ha gaudit força executant aquest projecte i es valora tornar-lo a repetir el pròxim curs, degut a la seva bona acceptació i proximitat del tema a l'alumnat.
- També es comenta que les notes del portfoli i el díptic han estat bones, en la gran majoria de l'alumnat.

AVALUACIÓ GRUP FLEXIBLE

Objectiu: Avaluar el grup flexible i el PI

Després del treball continuat que s'ha fet al grup flexible de català al llarg del primer trimestre i tenint sempre present el PI que es va elaborar en un inici, cal dir que els resultats han estat molt satisfactoris, ja que tots els alumnes han aconseguit una nota entre el suficient i el bé. Màxima nota que poden obtenir des del grup flexible. El fet de poder treball amb petit grup també ha facilitat la relació, diàleg, control i participació a l'aula per part de l'alumnat, la qual cosa afavoreix al seu aprenentatge.

D'acord amb el PI elaborat al primer trimestre, s'acorda continuar treballant dins el grup seguint la mateixa línea de treball prioritzant més l'expressió escrita i oral i la lectura, deixant de banda la literatura.

SEGUIMENT DEL TREBALL INTERDISCIPLINAR

Objectiu: Fer seguiment del treball interdisciplinar.

Sembla ser que els alumnes estan engrescats en aquest treball per tasques, és una manera diferent de treballar, en què l'ordinador és substituit pel llibre de text i es fan agrupaments diversos al llarg del treball, des de treball individual, per parelles, en petit grup, compartint la informació, etc.

Pel que fa als alumnes que mostren alguna dificultat per seguir l'aula, tant la psicopedagoga com jo, que som a dins l'aula, donem el recolzament i ajut necessari perquè no es perdin acompanyant-los en el seu aprenentatge. El fet de proposar activitats i deixar temps per desenvolupar-les, també facilita el treball segons cada ritme d'aprenentatge, ja que no tots son, evidentment, igual de ràpids ni tenen les mateixes habilitats tecnològiques i cognitives. 

La tutora és qui decideix si complementar a alguns alumnes el seu treball, ja sigui fent alguna activitat de més (de reforç o d'ampliació) o augmentant l'exigència en el seu treball. 

Els alumnes que han rebut el nostre suport, l'han acceptat favorablement, ja que no sols ens hem dirigit a alumnes concrets, si no també hem resolt els dubtes que en qualsevol moment se li podia plantejar a qualsevol alumne. Una experiència d'inclusió dins l'aula de l'institut molt positiva.

GRUP FLEXIBLE

Objectiu: Revisar el PI del grup flexible de 4t d'ESO de català.


Durant el primer trimestre el grup flexible creat a l'inici de curs, s'ha vist modificat per alguns alumnes, ja que quan s'ha cregut oportú, amb mutu acord amb la tutora, s'ha canviat a l'alumne d'aula segons les seves necessitats i habilitats.


EL PROJECTE AL MOODLE

Objectiu: Penjar al moodle de l'institut les activitats del projecte interdisciplinar.

El fet de disposar de portàtils a l'aula (programa 1x1), esdevé ja d'entrada un treball motivador i engrescador pels alumnes. Des de cada departament s'ha penjat les activitats que estaven previstes d'acord amb les diferents àrees, a més d'aquelles webs (vídeos, documents,...) que els poden ser útils per a la recerca d'informació sobre el tema de "L'aigua, font de vida i de riquesa" i així poder donar resposta a les activitats proposades.

En algunes sessions s'ha hagut de preveure possibles alternatives quan han sorgit problemes tècnics, fent agrupaments dins l'aula, projectant la informació al canó, etc.
Penso que tant alumnes com professorat està preparat per utilitzar aquestes eines, la qual cosa facilita molt la feina i suposa una manera de treballar a l'aula cómoda, pràctica, motivadora i ràpida.

GUIÓ ASSESSORAMENT A 4t

Objectiu: Participar en la programació de les activitats previstes sobre el treball de recerca de 4t d'ESO amb els alumnes que han escollit el tema: "Món laboral. Autoconeixement i orientació".

Hem elaborat aquest guió de l'assessorament que es farà als alumnes de 4t d'ESO sobre el projecte de recerca tenint en compte la temporalització. També hem elaborat l'índex que hauran de seguir els alumnes per desenvolupar el treball escrit, facilitant-los-hi així una bona estructura pel seu treball i que puguin recollir les idees concretes de cada apartat.

GUIÓ ASSESSORAMENT ALS ALUMNES DE 4T:

1.      Presentació: Vull saber què fer.
2.      Per on comencem? L’elecció acadèmica i professional.
2.1.   4 passos a seguir:
2.1.1.     Autoconeixement: qüestionari d’autoconeixement.
2.1.2.     Informar-te sobre les diferents opcions formatives i laborals.
2.1.3.     Anàlisi de la informació i adonar-se de quines habilitats haurà d’adquirir per a poder estudiar o treballar en l’entorn professional escollit.
2.1.4.     Prendre una decisió.
3.      Passos a seguir:
3.1.   Tenir clar què treballem i escollir grup de treball. 11/11
3.2.   Fer individualment qüestionari d’autoneixement. 25/11
3.3.   Agrupar i donar sentit a la informació recollida. Sobre els resultats del grup, decidir entre tots un intinerari a seguir conjuntament i treballar-lo a fons. 9/12
3.4.   Inici del treball a l’aula per grups. 15/12-21/12: recerca a la premsa, full de recomanació, currículum vitae, carta de presentación, rol playing entrevista real, posar-se a la pell de l’empresari, …
4.      Fases del projecte de recerca:
4.1.   Treball previ i recerca.
4.2.   Fase d’elaboració del projecte.
4.3.   Fase de finalització del producte final: web, power point, poster o ràdio.19/12
4.4.   Presentació oral. 20/12
5.      Metodologia:
5.1.   Portal educatiu Orienta’t: qüestionari d’autoconeixement.
5.2.   Aspectes a tenir en compte: aptituds i actituds personals, lloc on s’imparteixen els estudis, proximitat, subvencions, beques,…
5.3.   Preguntes a respondre sobre la gràfica de l’informe (entorns professionals).

INFORME D'AVALUACIÓ

Objectiu: Avaluar el treball realitzat pels alumnes de 1r i 4t durant el primer trimestre.


Avui hem fet els informes d'avaluació dels alumnes de 1r i 4t d'ESO amb risc d'exclusió social o que es creu que poden caure en frustració pels resultats de les seves notes de primer trimestre. Aquest informe és un adjunt a les notes del primer trimestre. Per redactar l'informe, hem partit de les competències bàsiques i hem anat explicant de manera positiva en quin nivell s'ha assolit cada competència, donant confiança per aconseguir un progrés per part de l'alumne de cara al segon trimestre.  

dimarts, 13 de desembre del 2011

CB I IM

Objectiu: Valorar la metodologia de treball i incidència en el desenvolupament de les competències bàsiques.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES I INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Si traslladem la informació que ens dóna la següent imatge alhora de posar en pràctica les IM i les CB en el nostre centre i aula, ens adonem que:

Si avaluem els esglaons que hi ha d'haver per posar en pràctica les IM i les CB a l'aula, ens adonem que el treball interdisciplinar que hem fet a primer d'ESO segueix els esglaons d'aquesta escala: es parteix dels seus coneixements previs, de coses de l'entorn proper, s'utilitza com a recursos d'aprenentatge estils diversificats (moodle, multimèdia, tic,...), estratègies metodològiques diferents (treball per parelles, tutoria entre iguals, aprenentatge basat en problemes,...) s'utilitza diverses formes d'avaluar per a cada treball al llarg del curs (portfoli, mural,...), es presenten els resultats de tot el treball fet a través d'una exposició final.

PLANIFICACIÓ DE L'AVALUACIÓ PROJECTE RECERCA

Objectiu:  Participar en la programació de les activitats previstes sobre el treball de recerca de 4t d'ESO: alumnes que han escollit de tema: "Món laboral. Autoconeixement i orientació".

Aquí us presento la planificació que hem fet i el tipus d'avaluació que es preveu fer al llarg del treball: autoavaluació, avaluació del treball escrit, de la presentació oral i coavaluació.





RESULTATS BULLYING

Objectiu: Avaluar els resultats obtinguts a través del qüestionari CESC.
Després d'introduir totes les respostes que ha donat cada alumne al seu qüestionari, hem pogut imprimir els gràfics resultants, els quals donen una visió ràpida dels alumnes més i menys acceptats identificant també l'agressor i l'agredit. 





Un cop analitzades les gràfiques ens adonem que caldrà posar més atenció sobretot a l'alumne 14, 18 i 24, ja que són victimes sobretot verbals, però en algunes ocasions també físiques o de relació. Els alumnes 6 i 28 destaquen a l'aula com els causant de l'agresivitat ja sigui física o verbal i en menys mesura també trobem l'alumne 15 i 14. Com a menys acceptats dins l'aula coincideixen el 6 i el 14 per sobre de la resta, en menys mesura els segueixen el 5, el 13 i el 28. Si ens fixem a la gràfica de prosocialitat ens adonem que dels alumnes que he citat anteriorment  no destaquen gens, amb això ja diu molt la gràfica i també la correspondència que hi ha entre elles. 
Un cop fet aquest anàlisi s'han passat els resultats a les tutores de cada curs per fer-ne la valoració i poder preveure conflictes presents o futurs a l'aula. Penso que ha estat un anàlisi força interessant i que jo que m'he fixat sobretot amb aquesta aula i he viscut els dies de pràctiques compartint amb aquests companys, m'he adonat que coincideix molt bé amb les relacions que he pogut veure. També he de dir que en algun altre curs, la tutora s'ha sorprès dels resultats obtinguts sobre algun alumne concret, per tant caldrà estar atent i si cal prendre mesures.
Els tutors de cada curs seran qui hauran de prendre les mesures necessàries per pal.liar aquestes conductes dins les sessions de tutoria. També es preveu que si cal, la psicopedagoga, més endavant, pugui fer alguna sessió de tutoria amb la tutora conjuntament.

L'educació de les emocions, el tractament positiu dels conflictes, la mediació escolar, l'aplicació d'un codi disciplinari positiu i en general totes les actuacions dirigides a millorar les relacions personals, configuren un clima de centre que afavoreix el desenvolupament personal i social dels alumnes i el seu èxit escolar, però també el benestar dels docents. Per això és important integrar tots aquests aspectes al Pla de Convivència del Centre, entre ells doncs, tindrem en consideració també, l'afrontament de les situacions de maltracte entre alumnes. 

HI HA BULLYING?

Objectiu: Detectar si hi ha o no bullying dins l'aula.
Aquests han estat els vídeos que vam passar a primer d'ESO per tal de fer reflexionar l'alumnat i descobrir les relacions entre els companys i poder detectar si hi ha algun cas de bullying entre ells.
Un cop acabaven de visualitzar els vídeos havien de respondre de forma anònima les següents preguntes:
- T'ha agradat el vídeo? Com t'has sentit en veure el vídeo? Has vist o viscut alguna situació semblant?
Els vídeos no deixaven a ningú indiferent, per tant vaig considerar que era una molt bona eina per a poder treballar el bullying. El fet de ser un treball anònim i que la psicopedagoga del centre a penes els coneixia, ja que era nova al centre, també afavoria la seva participació per part de l'alumnat en l'activitat, escribint i explicant amb tot detall.
Tot seguit, els vam passar un qüestionari d'avaluació de les relacions entre iguals (CESC) i el llistat dels alumnes de la classe, per tal que poguessin indicar amb els nombres de la llista els companys, quins complien els requisits demanats (m'agrada, no m'agrada, fa córrer rumors, ajuda als altres, ...). Cal dir que els demanàvem que fessin un esforç per trobar tres alumnes per a cada requisit. L'objectiu d'aquest qüestionari és detectar els alumnes amb situació de risc per a conductes agressives o de victimització, per actuar preventivament, és a dir, posteriorment a aquesta prova caldrà valorar la necessitat de prendre mesures o no.


diumenge, 11 de desembre del 2011

TREBALL INTERDISCIPLINAR 1r ESO

Objectiu: Avaluar el treball interdisciplinar a 1r d'ESO.
Aquí us presento un petit recull dels treballs fets pels alumnes de 1r. És el resultat del treball interdisciplinar "L'aigua, font de vida i de riquesa". A través del díptic es pot veure la interdisciplinarietat entre les àrees així com també els coneixements, creativitat i esforç dels alumnes. No tots són iguals, cada alumne ha cercat informació (a castellà per exemple, buscar un poema sobre l'aigua) i ha pensat com presentar-la. El portafoli, és el recull de totes les activitats fetes al llarg d'aquest treball, afegint un l'índex i un full d'avaluació del portafoli. S'avalua cada àrea, els aspectes formals, la portada i enquadernació i la data de lliurament.
És el resultat d'un treball motivador pels alumnes on han après a través de les diferents tasques proposades:  han cercat informació sobre el seu entorn proper (consum d'aigua a casa, factura de l'aigua, qualitats de les aigües envasades que consumim,...), també han pogut conèixer d'aprop el metre cúbic, l'han construit i si han posat dins. El moodle ha estat com una eina mediadora del seu aprenentatge, ja que d'ell s'han descarregat les activitats i han cercat les informacions a través dels enllaços proposats. Aquest treball sense llibres, permet partir d'una medologia innovadora i motivadora i orientada cap a tot l'alumnat, ja que els alumnes amb més dificultats tenen un reforç dins l'aula per tal d'ajudar-los a seguir igual que la resta de companys.

dissabte, 10 de desembre del 2011

TREBALL INTERDISCIPLINAR-TREBALL PER TASQUES

Objectiu: Conèixer el treball interdisciplinar: treball per tasques.
Organització horària
  1. Cada departament que hi participa, destina les hores setmanals que considera adequades a la “bossa de TxT”.
  2. Les hores de TxT s’ajunten de dues en dues per a fer una franja ininterrompuda, preferentment abans del pati.
  3. Els desdoblaments de Ciències naturals es combinen amb els de Tecnologia. La meitat d’alumnes del grup classe fan dues hores seguides al laboratori CN i l’altra meitat a l’aula TEC. Repeteixen cada quinze dies, i va molt bé que es facin a les tardes.
    Treball competencial i interdisciplinari:
    1. Amb el calendari de curs a la mà, establim quatre o cinc períodes d’unes sis setmanes de durada en els quals treballarem les diferents UDIs (Unitat Didàctica Integrada). Entre mig de cada UDI deixem una o dues setmanes “de descans” per reajustaments.
    2. Proposem títols per a les UDI -de manera que hi poguem relacionar els continguts curriculars- i decidim quines farem durant tot el curs.
    3. Dintre de cada UDI, definim la Tasca a fer, com la comencem i com l’acabem. Consensuem l’organització de l’escenari (aula ordinària, específica o altre) -treball individual, en gran grup, en parelles o en equips petits-, i establim els Instruments d’avaluació -observació a l’aula, portfolis, autoavaluacions, coavaluacions, productes finals-.
    4. Per àmbits, dissenyem les activitats que formen part de la Tasca integrant les Competències que volem treballar amb els alumnes, per aconseguir els Objectius didàctics que ens hem marcat -Criteris d’avaluació + Continguts + Objectius d’àrea-, i definim Indicadors per avaluar-ne el grau d’assoliment.
    5. Per àmbits o matèries, busquem recursos didàctics i redactem activitats per a cada sessió lectiva -construïm la Tasca- i ho anem penjant tot al curs moodle de TxT.
    6. Ho portem a terme amb els grups classe. Prioritzem que la sessió lectiva sigui exitosa ! Tots i totes han de fer les activitats, evidentment hi haurà diferents ritmes de treball i nivells de qualitat de la feina feta; correspon al docent, gestionar la classe per a què la sessió sigui profitosa per a tothom -tant pels alumnes amb mancances com pels alumnes amb altes capacitats-. A l'aula de 1rC, mentre es feia aquest treball, la  psicopedagoga i jo, hem reforçat als alumnes que presentaven més dificultats, intentant que seguissin les tasques proposades per a la resta de la classe. Si no s’acaba allò que s’havia previst, es mana per casa i/o es continua el dia següent, procurant que no es quedi per fer el què s’ha començat. Queda evident la organització i coordinació entre profes i la col·laboració amb els alumnes.

REUNIONS ALUMNES 1R ESO

Objectiu: Conèixer les característiques pròpies de l'alumnat d'ESO per fer-ne l'atenció i seguiment a través dels diferents professionals del centre.
Al llarg d'aquest primer trimestre hem anat fent reunions individuals amb els alumnes de 1r C d'ESO que segons el seu informe de transició i expedient acadèmic ho requerien.

El fet d'establir un contacte directe amb els alumnes, m'ha permés conèixer situacions personals, familiars, la seva opinió, els seus sentiments, ... El guió que seguia era: dades personals, familiars, informacions sobre l'etapa de primària (la seva opinió), sentiments sobre l'arribada a ESO, facilitats i dificultats, hàbits de treball (organització de l'agenda, horari diari, activitats extraescolars,....). Segons el caràcter dels entrevistats el diàleg sorgia sol o calia fer preguntes continuades per extreure informació. De totes maneres penso que la majoria s'han obert donant explicacions i s'han sentit còmodes en el fet de què intentavem buscar solució als seus problemes i preocupacions i acompanyar-los des de principi de curs, veient que la psicopedagoga és per  ells un punt de suport i ajuda sempre que els faci falta.


TREBALL PER COMPETÈNCIES

Objectiu: Valorar la metodologia de treball i incidència en el desenvolupament de les competències bàsiques.
El senyor José Moya -doctor en Ciències de l’Educació i formador del Proyecto COMBAS- explica el per què del treball docent per Competències i la idoneïtat de les Tasques per portar-lo a terme.
Ens dóna resposta a les següents preguntes de forma clara i entenedora :
- Es poden avaluar les Competències? Sí, a través dels criteris d'avaluació dels dissenys curriculars i de les fonts vinculades a la resolució de les tasques. 
- Quines són les fonts més adequades per fer-ho? a través de la resolució de problemes.
Què és una Competència? la forma en què les persones utilitzen els seus recursos per a resoldre tasques en un context definit.
- I una Competència bàsica? Quan una persona utilitza adequadament tots els seus recursos per a construir el seu projecte de vida i la societat en la que viu. Parlem de bàsiques perquè estan a l'abast de la majoria, són comuns a molts àmbits de la vida i ens ajuden a seguir aprenent.
-
Es poden adquirir als Centres educatius? Com? Sí, a través de les vuit competències, i a través d'una adequada organització de les tasques.

DAFO DEL CENTRE DE PRÀCTIQUES

Objectiu: Detectar les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces sobre el pla de treball.
La matriu DAFO és una taula o quadre de doble entrada que concreta la valoració dels punts forts i febles del centre i les amenaces i oportunitats de l’entorn per tal d’ajudar a establir els objectius i les estratègies del centre educatiu, a continuació us presento la que he elaborat d'acord amb les meves pràctiques a l'IES:


Fortaleses
Debilitats
Anàlisi
  Intern
1.       Aules equipades amb recursos TIC.
2.       Coordinació excel·lent entre el professorat, AMPA, EAP, serveis socials i escoles adscrites. Es vetlla per un bon traspàs d’informació amb l’exterior: primària-secundària, serveis professionals externs (EAP, centres privats que atenen a l’alumnat, etc).
3.       Participació i implicació d’un gran nombre de professors del claustre en projectes de centre.
4.       Percentatge elevat de graduats en ESO i de títols de Batxillerat. Gran nombre d’alumnes que assoleixen les competències bàsiques i resultats molt bons en les proves PISA.
5.       Projecte de mediació escolar. Actuació immediata davant dels conflictes.
6.       Atenció de l’equip per la preocupació del benestar i salut dels alumnes: bulling, drogodependencia, etc
7.       Tasca tutorial i pla d’orientació molt cohesionada i consolidada.
8.       Adaptacions curriculars: projecte de futur individualitzat per a cada alumne.
9.       Comunitat educativa molt cohesionada i amb molt bona sintonia entre els diferents sectors. Motivat per assegurar i millorar l'aprenentatge de  les competències bàsiques i la seva avaluació.
10.   Gran nombre d’activitats educatives fora del centre, amb elevat nombre de participació d’alumnat i professorat.
11.   Organització del treball a través de grups flexibles per potenciar la motivació i aprenentatge de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge.
12.   El professorat ha incorporat en la seva pràctica docent, metodologies i recursos didàctics com el treball per tasques i el projecte 1x1, amb la intenció d´ apropar al màxim la vida a l' escola i implicar i motivar els alumnes.
1.       Recursos humans subdimensionats i insuficients  per atendre l’increment continuat de nombre d’alumnes amb NEE.
2.       Augment d’hores de docència per a la psicopedagoga del centre i haver d’atendre tots els conflictes que sorgeixen en el dia a dia i d’imprevist al centre.
3.       Dedicació horària  totalment insuficient de l’ EAP.
4.       Conflictes en els espais comuns en les hores d’entrada i sortida i també en el menjador.
5.       Canvi de personal: implica coneixer de nou el centre, alumnat, professorat i famílies. Cal conèixer de nou els casos i per fer-ne el seguiment cal dedicar-hi molt més temps. Això implicarà moltes més hores de coordinació i dedicació per part de tot l’equip psicopedagògic.
6.       La poca flexibilitat en els horaris a vegades dificulta la organització amb el treball (tutories amb les famílies, atenció a l’alumnat, …).
7.       Algunes vegades, quan es planteja treball a l’aula amb el portàtil hi ha dificultats de connexió o diversos problemes tècnics que impedeixen que alguns alumnes no puguin accedir al moodle.



Oportunitats
Amenaces
Anàlisi
  Extern
1. Impulsar la implicació de les famílies a través de les tutories i AMPA.
2. Augment de recursos humans per a l’atenció a la  diversitat, aula d’Acollida i alumnes amb trastorns greus de conducta.
3. Incrementar el nombre d’activitats inclusives per a diferent tipus d’alumnat.
4. Continuar la formació continuada al centre en relació als projectes que es duen a terme.
5. Potenciar la comunicació a través de la pàgina web i fomentar l’ús del correu electrònic per facilitar la comunicació del centre amb les famílies i l’entorn.
6. Poder participar en activitats diverses, complementàries al pla de treball establert en un inici, acompanyant la psicopedagoga del centre: excursió al Caixaforum “Parlem de drogues”, xerrada sobre detecció de bulling, anàlisi dels resultats, etc.

1. Increment continuat d’alumnes amb NEE, i immigrants amb baix coneixement de la llengua i/o manca d’escolarització prèvia, amb la conseqüent dificultats d’assolir el graduat en ESO.
2. Impossibilitat d’escolaritzar l’alumnat de la zona adscrita pel creixement del nombre d’habitants.
3. Manca d’infraestructures i d’activitats fora de l’horari escolar en els pobles adscrits.
4. Menor dedicació de les famílies als fills per l’augment de la jornada laboral, en detriment de la transmissió de valors i models socials de comportament.
5. Manca de personal qualificat per atendre els alumnes amb trastorns conductuals, socials i afectius.
6. Tutors desbordats per l’atenció i constant seguiment que es presta a l’alumnat i famílies.


 Algunes de les debilitats, avui per avui, no es facil resoldre-les, degut a les retallades de personal que implica dificultats en l’organització i atenció. La psicopedagoga de l’EAP té poc temps per a realitzar les tasques a l’institut (atendre alumnes, famílies, passar proves, ...) el que a vegades fa que s’allarguin més del compte els assumptes i costi posar solució als problemes. El mateix li passa a la psicopedagoga del centre, té poc temps i moltes tecles per a tocar, a la vegada que realitza tasques docents, ha d’atendre també tots aquells imprevistos que sorgeixen en el dia a dia, que crea aquella sensació “destar a tot arreu però no arribar a enlloc”. Amb el bon ambient, la coordinació i cooperació de l’equip caldrà afavorir aquestes mancances. L’ideal seria poder deixar unes hores flexibles dins el seu horari per poder atendre tots aquests imprevistos amb més calma.

Pel que fa als conflictes d’entrada i sortida i de menjador, s’intenta donar resposta immediata i atenció o seguiment de l’alumnat a través del professorat i si cal psicopedagoga del centre. A través del diàleg i els “pactes”, s’intenta que alumnes-professorat facilitin la resolució de conflictes. També es continua treballant per millorar la convivència al centre instaurant la bústia de la convivència.

Si un alumne té problemes de connexió o algun altre problema, s’intenta buscar solució per tal que l’alumne pugui continuar realitzant la tasca, ja sigui a través de la projecció al canó o fent un treball manual a través de fotocòpies i quadern. També hi ha un professor que disposa d’un temps per atendre a totes aquestes demandes, donant solució als problemes tècnics.

Les fortaleses descrites es duen a terme per part de tot l’equip docent, ja que anterioment hi ha hagut un consens i un treball d’equip que afavoreix el treball metodològic i organitzatiu del centre.

D’aquesta exhaustiva anàlisi es conclou que els objectius que el centre proposi aconseguir, hauran d’incidir en:
 Ser conscients de les fortaleses més potents de les quals disposem.
-  F7: Tasca tutorial i pla d’orientació molt cohesionada i consolidada.
- F8: Adaptacions curriculars: projecte de futur individualitzat per a cada alumne.

 Millorar les debilitats que puguin ser més útils i fàcils de compensar:
- D2,3,6:  Dedicació horària  totalment insuficient de l’ EAP i la psicopedagoga del centre.
- D7: Atenció als problemes tècnics dels portàtils i la xarxa.

 Aprofitar les oportunitats més útils:
- O1: Impulsar la implicació de les famílies a través de les tutories i AMPA.
- O2: Augment de recursos humans per a l’atenció a la  diversitat, Aula d’Acollida i alumnes amb trastorns greus de conducta.
- O4: Incrementar la formació continuada al centre en relació als projectes que es duen a terme.

 Buscar nous processos i recursos per lluitar contra les pitjors amenaces.
- A2: Impossibilitat d’escolaritzar l’alumnat de la zona adscrita pel creixement del nombre d’habitants.
- A3: Manca d’infraestructures i d’activitats fora de  l’horari escolar en els pobles adscrits.
- A4: Menor dedicació de les famílies als fills per l’augment de la jornada laboral, en detriment de la transmissió de valors i models socials de comportament.
- A5: Manca de personal qualificat per atendre els alumnes amb trastorns conductuals, socials i afectius.