TREBALL PER PROJECTES

Objectiu: Conèixer el treball per projecte i la seva metodologia.

Vídeo força interessant que recull què és el treball per projectes i ens explica les característiques i avantatges que suposa aquesta metodologia de treball.

A mode de resum, quins beneficis aporta als alumnes aquesta metodologia de treball?
- Més motivació, participació i disposició pel treball.
- Relacions amb l'aprenentatge i la realitat (partim del seu context).
- Augmenten les habilitats socials i comunicatives.
- Fomenta la solució de problemes.
- Posa en relació diferents disciplines.
- Utilitza les TIC
- Afavoreix l'ús d'habilitats individuals d'aprenentatge.
- Augmenta l'autoestima.
- Involucrar a l'alumne és portar-lo cap a l'aprenentatge significatiu.

"Dígame y olvido, múestrame y recuerdo, involúcrame y comprendo".

TREBALL DE RECERCA - Autoconeixement

Objectiu: Assessorar i orientar als alumnes de 4t en el seu treball de recerca.
Hem iniciat el treball de recerca a 4t d'ESO. Cada alumne ha d'escollir un tema per a realitzar el seu projecte de recerca entre diverses opcions que se'ls dóna des de l'IES:

Temes i títol del projecte:

- Científic: Sostenibilitat.

- Humanístic: La Guerra Civil en la literatura i en el cinema.

- Món laboral: Autoconeixement i Orientació.

- Social: La transició democràtica i l'Institut, 1985-2010

- Tecnològic: Fa 25 anys... Evolució urbanística o dels vehicles.

Els alumnes que tenen intenció de cursar algun cicle formatiu o volen accedir al món laboral se'ls aconsella que escolleixin el món laboral, ja que a través del projecte ja rebran una formació que els servirà i orientarà per accedir en ell. Algunes de les sessions que faran aquest grup, son les que jo seguiré d'aprop.

Avui, com a primer dia, els hem explicat les bases del que ha de ser el seu projecte. Els hem explicat que primer de tot han d'autoconeixer-se i per això hem fet diverses activitats:

- Com em veig i com em veuen els altres: Per parelles, hem preguntat al company com ens veia. Ens hem definit mútuament. 

- Qüestionari per ajudar a reflexionar i autoavaluar-se sobre les seves aptituds, preferències respecte a algunes professions, característiques personals i actitud respecte al món laboral. Amb aquest qüestionari pretenem facilitar-los-hi un autoconeixement. Segons el perfil obtingut els mostrem els entorns professionals, exemples d'estudis i professions que més encaixen amb el seu perfil.

Als alumnes els ha agradat la sessió i els ha ajudat a autodefinir-se i a coneixer-se. Per alguns ha estat una manera de despertar el seu interès començant a veure algun objectiu de futur.

4t d'ESO, grup flexible de Llengua Catalana

Objectiu: Elaborar el PI dels alumnes de 4t d'ESO que fan el grup flexible de Llengua Catalana.

En la següent graella he fet la selecció dels objectius que pretendrem treballar al llarg del curs en el grup flexible de Ll.Catalana, partint de les unitats de programació del grup classe, de les competències bàsiques segons les necessitats dels alumnes.

Des de la primera sessió de classe, la psicopedagoga va informar als alumnes del benefici que els podia aportar el grup flexible de català i també va demanar l'interès i esforç per part d'ells mateixos, amb la finalitat última de poder satisfer els objectius que es pretèn aconseguir al llarg del curs, així com també preparar-los perquè puguin passar les proves que els permetrà accedir al cicle formatiu que vulguin cursar.

ORGANITZEM EL TREBALL INTERDISCIPLINAR

Objectiu: Planificar el treball per projectes: projecte interdisciplinar.

El treball per tasques és una assignatura dins l'horari lectiu que pretèn treballar un sol tema durant un temps determinat (sis setmanes). És un treball interdisciplinar que posa en comú un tema a través de les assignatures de llengua (català, castellà i anglès o alemany), tecnociència (que és una barreja entre ciències natural i tecnologia) i l'educació física. 

Per aquest primer trimestre s'ha proposat el tema "L'aigua, font de vida i riquesa" per treballar-lo amb els alumnes de 1r d'ESO. S'ha considerat que és un tema proper als alumnes, del qual tots tenen certs coneixements previs i que per començar a aprendre els donarà seguretat i confiança.

Altres temes que han sorgit per treballar i que s'han considerat posibles candidats per treballar-los al llarg del curs són: els materials i el seu reciclatge, l'univers, cultures del món i el paisatge de Lleida. Com veieu, la temàtica sorgeix de l'àrea de tecnociència.

Des de cada un dels diferents departaments que posa en joc aquest treball, es proposa planificar els objectius que pretenem aconseguir, les activitats que es desenvoluparan i l'avaluació. Cada departament decideix com treballar la seva assignatura, però sempre des de la temàtica proposada.

ATENCIÓ A L'ALUMNAT

• Objectius: 
• Conèixer el funcionament i organització del centre.
• Conèixer les característiques de l'alumnat de 1r d'ESO.

Ens hem reunit l'equip psicopedagògic del centre per revisar la llista d'alumnes d'ESO i seleccionar els alumnes que cal donar-los-hi una atenció específica ja des de l'inici de curs, degut a que presenten alguna mancança. Per tal de fer aquesta selecció ens hem basat amb el buidat d'informació que teniem fet del traspàs d'informació primària-secundària i els informes de transició d'alguns d'aquests alumnes.

D'entre tots els alumnes de l'etapa d'ESO, n''hem identificat un 28.57% de l'alumnat, que rebrà alguna atenció concreta per part de l'equip psicopedagògic del centre o externs, ja sigui per part de la psicopedagoga de l'EAP o serveis socials. Cal dir que d'entrada no son alumnes amb dificultats específiques greus.

El repartiment de qui farà el seguiment concret a cada un d'aquests alumnes, s'ha fet tenint en compte les característiques i problemàtica de cada un d'ells. La psicopedagoga del centre atendrà d'entrada als alumnes que han arribat al centre amb IT i/o que la seva problemàtica gira entorn al conductual, cognitiu, necessiten alguna adaptació curricular o tenen aptituds de risc social (drogues...). La psicopedagoga de l'EAP, s'encarregarà d'entrada dels casos més complexes (que tenen IT o dictamen) i la professional de serveis socials atendrà als alumnes que presenten problemes familiars (tutelatges) i/o econòmics.

La reunió ha sigut llarga i feixuga, ja havia portat molta estona de treball previ (buidatge dels IT i valoració del seguiment fet als alumnes que l'any anterior ja van ser atesos), però calia fer el repartiment dels alumnes per tal d'assegurar ja des de principi de curs, que es doni una atenció adequada a aquest alumnat. També calia compartir, almenys a grans trets, amb l'equip psicopedagògic el treball que estava fet (alumnes de 2n a 4t) i el què hi havia per a fer. Aquesta reunió permetrà començar a treballar amb aquests alumnes des de l'inici de curs, donant-los-hi l'acompanyament i ajut necessaris, a la vegada que anirem coneixent els casos més a fons a través de les entrevistes individuals amb l'alumnat.

SORTIDA "PARLEM DE DROGUES"

Objectiu: Acompanyar a l'alumnat en la sortida "Parlem de drogues" i participar al col.loqui amb  l'alumnat.


Com es torna addicta una persona? Quin és el procés de l'addicció? Com afecten les drogues el cervell, els òrgans i les nostres conductes? Aquestes preguntes entre d'altres han tingut resposta avui a través de la visita virtual a l'exposició que hem fet amb els alumnes de 4t d'ESO al Caixaforum amb el títol: "Parlem de drogues".

Qui més qui menys, tots els alumnes tenien coneixements previs sobre les drogues. Els continguts que han anat sortint al llarg de l'exposició han estat: Les drogues: què és?, el negoci de les drogues, el procés de l'addicció, les drogues i el cervell, les drogues i la conducció, el respte de la prevenció, creus que ja ho saps tot?, ara, tu decideixes.

La veritat es que m'ha agradat molt la presentació de l'exposició, la part visual ha jugat un paper important (a través de cartells lluminosos, pantalles tàctils o representacions gràfiques). D'aquesta manera els alumnes han pogut captar la informació i finalment en un col.loqui entre tots, posar-la en reflexió.

A través d'un simulador de joc de ruleta russa, hem pogut conèixer les probabilitats de caure en l'addicció a qualsevol tipus de droga. Amb els cartells lluminosos hem pogut comprovar de quina manera afecta psicològicament i físicament. També hem comparat dos teranyines, una teixida per una aranya sana amb la que l'havia fet una aranya sota l'efecte de LSD. 

Què els ha sorprés?

- Que l'alcohol pot causar la mort.

- Que el tabac és la droga més addictiva i que hi ha un milió de morts per any a Europa.

- Que Espanya és el principal consumidor mundial de cocaïna, porta d'entrada de moltes drogues i un dels principals estats consumidors d'heroïna.

- Els danys irreversibles que poden comportar les drogues.

Què m'ha sorprés a mi? que alguns alumnes després de l'exposició, no s'acabaven de creure algunes informacions o més ben dit, no pensaven que tot plegat pogués tenir tantes conseqüències negatives.

Penso que ha estat una sortida força profitosa, participativa i engrescadora per part de tot l'alumnat.

Aquí podeu veure l'exposició virtual: http://www.hablemosdedrogas.org/ca/exposicionhablemosdedrogas

BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA

&   AINSCOW, M. (2001) Desarrollo de Escuelas inclusivas. Barcelona: Narcea.

& FERNANDEZ SIERRA, J (1995). El trabajo docente y psicopedagógico en educación secundaria. Aljibe.

&  MARTÍN, E I TIRADO, V. (Coord.) (1997). La orientación educativa y profesional en la educación secundaria. Barcelona: Horsori/ICE UB.

& MARTÍN, E IMAURI, T. (Coord.). (1996). La atención a la diversidad en la educación secundaria. Barcelona: Horsori/ICE UB.

&  MONEREO, C. (2002). Centros de secundaria de calidad, centros que aprenden de la diversidad. A Educación secundaria: un camino para el desarrollo humano (pp. 37-60). Santiago de Chile: UNESCO.

& MONEREO, C. (coord.) (1998) Instantànies: projectes per atendre la diversitat educativa. Barcelona: Edicions 62.

& ONRUBIA,J.; FILLAT, M.; MARTÍNEZ, D.; UDINA, M. (1998). Criteris psicopedagógics per a l'atenció a la diversitat. Barcelona: Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

&  PUJOLÀS; MASET, P (2005). La inclusió escolar: principis I estratègies per a fer-la possible. Àmbits de pedagogía núm 15.

&  ROLAND G. THARP, PEGGY ESTRADA, STEPHANIE STOLL DALTON I LOIS

& YAMAUCHI. (2002). Transformar la enseñanza. Excelencia, equidad, inclusión y armonía en las aulas y las escuelas. Barcelona: Paidós.

–        http://www.xtec.es/~nalart/PPT/tutoria.ppt (Teoria de les Intel.ligències múltiples)

–        http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina2.htm (Treball per projectes)

–        http://www.myplick.com/view/cAmVuo2Lgs3/QUE-S-UN-TREBALL-PER-PROJECTES

–        http://www.slideshare.net/nalart/competncies-bsiques-i-intelligncies-mltiplesaspectes-comuns

–        http://www.slideshare.net/marianellanieto/la-diversidad-y-la-inclusion-escolar

–        http://www.slideshare.net/FinaMasip/bones-practiques-per-la-inclusi

            -     http://www.slideshare.net/nalart/competncies-bsiques-presentation-950703